FITXA DE L'ASSIGNATURA SEMINARI C ALEMANY ( ) Identificació II. OBJECTIUS FORMATIUS DE L'ASSIGNATURA


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "FITXA DE L'ASSIGNATURA SEMINARI C ALEMANY ( ) Identificació II. OBJECTIUS FORMATIUS DE L'ASSIGNATURA"

Transcripción

1 FITXA DE L'ASSIGNATURA SEMINARI C ALEMANY ( ) Identificació II. OBJECTIUS FORMATIUS DE L'ASSIGNATURA Nom de l assignatura: Seminari C alemany Codi: 2210 Tipus: Troncal Obligatòria X Optativa Grau de Traducció i Interpretació ECTS:,5 hores/alumne: 115 Llicenciatura en Traducció i Interpretació Crèdits: 6 Curs: 3r Quadrimestre: anual Àrea: Traducció i interpretació Llengua en què s imparteix: alemany, castellà, català Professorat: Gabi Grauwinkel Professor Despatx Horari de Correu E tutories G. Grauwinkel K-2010 Finalitat: Es ensenyaran els culturals, polítics y socials de la societat alemanya. Per la traducció resulta molt important conèixer els distints realitats de la llengua de destí, perquè només la comprensió sociocultural de un text permet la realització de traduccions adequades y acceptables. Hi ha una gran varietat de problemes de traducció que només es poden resoldre aplicant els de la forma de pensar y viure de la societat alemanya. Es tracta sobre tot de treballar els factors extralingüístics com les convencions culturals i quotidians. Per això, es comença amb un enfoco històric (imprescindible en la historia nova de Alemanya) per després passar a les distintes situacions socials y culturals a Alemanya. Al finalitzar l'assignatura, l'alumne serà capaç de: -Comprendre textos sobre la realitat alemanya en llengua alemanya.. -Aplicar sobre la realitat alemany per a resoldre problemes de traducció (Trümmerfrauen, Hamsterfahrten, gelber Sack,...) -Emetre judicis sobre les diferents aspectes tractats a classe (segons els blocs temàtics indicats) -Situar el país y la cultura alemanya dintre del seu context històric.

2 III. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES A DESENVOLUPAR IV. METODOLOGIES DOCENTS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE V. CONTINGUTS I BIBLIOGRAFIA Contingut Data Activitats presencials Activitats tutoritzades Prova diagnostica 1a classe Preguntes sobre la realitat alemany per una avaluació del dels Bibliografia alumnes La historia desprès octubre/novembre Die Stunde Null, Nürnberger Prozesse, Els temes es tracten a Dossier del de 195 Flucht und Verteibung, Trümmerfrauen, classe mitjançant CARE-Pakete, Besatzungszeit textos que es treballen en s. La divisió alemany novembre/desembre Berlin-Blockade, Luftbrücke, CARE Dossier del i la construcció del Pakete, Währungsreform, Marshall-Plan, mur L era Adenauer desembre/gener Westintegration, Stalin-Note, Gründung Dossier del der DDR, Wirtschaftswunder, Mauerbau 1961 L ostpolitik de desembre/gener Sozialpolitik, Bafög, Terrorismus (RAF) Dossier del Willy Brandt Ostpolitik, Warschauer Verträge, La reunificació gener/febrer Gewerkschaftsbewegung in Polen, Dossier del alemanya Glasnost und Perestroika, Proteste in der DDR, Wiedervereinigung Els Länder febrer Geografie, Klima, Sprache, Bundesländer Dossier del

3 alemanys El sistema de partits Parteiensystem, Föderalismus, Dossier del polítics La constitució i els Febrer/març Grundgesetz, Bundespräsident, Dossier del poders Bundestag, Bundesrat, Bundesregierung, Bundesverfassungsgericht, Wahlsystem La economia març Gewerkschaften und Arbeitgeber, soziale Dossier del alemanya Marktwirtschaft, Streikrecht, Tarifautonomie, Urlaubs-und Feiertage Infrastructura i març Autobahnen, Flughäfen, Häfen, Bahn Dossier del comunicacions Premsa i TV març/abril Rundfunk und Fernsehen, Zeitungsweswen Dossier del La religió a Alemanya març/abril Unterschiede zwischen Protestanten und Katholiken, Ökumene, neue Religionen Dossier del La educació abril Bildungssystem, Berufsausbildung, Dossier del Duales System La ecologia abril Umweltpolitik, Abfallbeseitigung, Klimaschutz, Ausstieg aus der Kernenergie Dossier del La igualtat de la abril/maig Familienpolitik, Mutterschutz, Dossier del dona Kindergeld, Kinderkrippen, Vergleich Ost-West, Berufstätigkeit der Frau Les festes maig Feiertage, typische Gerichte, Bräuche Dossier del tradicionals i la gastronomia Prova final juny Prova de 1 hora sobre els temes tractats Dossier del Tatsachen über Deutschland, Auswärtiges Amt (Hg), Köln 2003 Textos que es faciliten durant les classes Dossier elaborat per els alumnes Pàgines de Internet: VI. AVALUACIÓ

4 2a convocatòria Procediment Competències a avaluar i criteris d avaluació Pes (%) d'avaluació Prova final Prova escrita d una hora de duració amb preguntes 100% sobre els temes tractades a classe PLANTILLA DE L ASSIGNATURA Contingut per blocs temàtics Competències Objectius en Activitats docents (veure fitxes) Hores destinades Activit escollides relació a la d Aval competència Presencials Dirigides Prova Coneixements Capacitat de Realització Comentari dels diagnostica generals apoyo de la prova resultats 5 2

5 inicial La historia alemanya després del 195 Capacitat d entendre els aspectes culturals, polítics y socials de la societat alemanya; Capacitat de aplicar el a aspectes de la traducció; interno Capacitat d entendre els aspectes culturals, polítics y socials de la societat alemanya; Capacitat de aplicar el a aspectes de la traducció; Capacitat d integrar-se en equips de treball; Capacitat de reconèixer diferències culturals; diagnostica individuals Presentació Llegir el 12 Resoldre problemes de comunicació entre cultures Capacitat de cercar i obtenir informació i documentació ; Gestionar informació; Resoldre problemes/ Mostrar recursos per a respondre a situacions o demandes no previstes; Raonar críticament. La divisió alemanya y la construcció del mur.. L era ídem ídem. Presentació Adenauer Ostpolitik de Willy Brandt. La reunificació alemanya

6 Exposició oral Coneixements Capacitat d entendre els aspectes culturals, polítics y socials de la societat alemanya en un tema concret Realització de la exposició Comentaris sobre la exposició Els països 2 alemanys El sistema de partits polítics La constitució i els poders La economia alemanya Infrastructura i comunicacions Prensa i TV La religió a Alemanya Política ecològica La igualtat de la dona Exposició oral Coneixements Capacitat de cercar i obtenir informació i documentació ; Gestionar informació; Resoldre problemes; Mostrar recursos per a Realització de la exposició Comentaris sobre la exposició 2 2

7 Professor total: 75 respondre a situacions o demandes no previstes; Raonar críticament. Les festes tradicionals i la gastronomia Prova final Coneixements Capacitat d entendre els aspectes culturals, polítics y socials de la societat alemanya; Capacitat de aplicar el a aspectes de la traducció Capacitat de reconèixer diferències culturals; Resoldre problemes de comunicació entre cultures Realització de la prova 8 Fitxa d activitat docent 1. Informació respecte l assignatura Títol: SEMINARI C ALEMANY Tema, mòdul o unitat: La religió a Alemanya Nom de l activitat: Ecumenisme i convivència entre catòlics i protestants 2. Descripció de l activitat Explicació i objectius de l activitat: Es tracta de aprendre de valorar la importància de la religió a Alemanya y de contrastar les dades obtingudes amb les pròpies experiències vívides. Per raons històrics, la majoria dels s de Catalunya o Espanya te pocs sobre les diferencies entre la religió catòlica y la

8 protestant però ambdues religions estan molt presents en la societat alemanya i influeixen en aspectes culturals, socials i polítics. Per comprendre les distintes realitats que es observen en els Länder alemanys, segon la religió majoritària dominant, es imprescindible treballar aquest aspecte. Després de una classe presidencial on el professor explica la realitat religiosa a Alemanya, els s treballen amb els textos en alemany en i el professor ajuda a comprendre-les. Exemple d un text: Was wirklich (noch) trennt:. Im katholischen Kirchenverständnis ist der Papst der "Nachfolger des hl. Petrus" und als solcher von Christus zum obersten Schlüsselträger und Hirten der Kirche bestimmt (vgl. Mt 16,18f; Joh 21,15-17). Diesen Anspruch lehnen die Evangelischen (und auch die Orthodoxen) ab. Nach katholischer (und orthodoxer) Überzeugung erhallten die Geistlichen im Weihe-Sakrament (lateinisch Ordo, deutsch meist mit "Priesterweihe"übersetzt) von Gott für immer ein besondere Prägung. Die Weihe bevollmächtigt sie zu einem Dienst, der sich von den Aufgaben und Diensten der übrigen Getauften wesentlich unterscheidet. Nach katholischer (und orthodoxer) Überzeugung kann diese Weihe nur von Bischöfen, die auch ihrerseits wieder von Bischöfen geweiht worden sind, gültig weitergeben werden. Diese "Weihekette" lebendiger Zeugen reicht bis zu den von Jesus erwählten Aposteln zurück. Die Bischöfe vollziehen ihr Amt als Nachfolger der Apostel (apostolische Sukzession). Die Evangelische Kirche lehnt diese "sakrale" Sicht des geistlichen Amtes ab. Sie sieht im Amt des Hirten keine Weihe, sondern "nur" eine (allerdings von Gott gewollte) Funktion, die die Gemeinde jemandem übertragen kann. Allen alten (vorreformatorischen) Kirchen ist das "zu wenig", ihnen fällt es daher schwer, das geistliche Amt der Protestanten voll anzuerkennen.. Nach katholischer (und orthodoxer) Lehre kann bei der Eucharistiefeier nur ein geweihter Priester Brot und Wein konsekrieren. Nach evangelischer Auffassung kann im Prinzip jede/r Getaufte das Abendmahl konsekrieren. Es besteht kein wesentlicher Unterschied zwischen der Vollmacht eines Pfarrers (Pastors) und der eines (nur) Getauften. Um Unordnung zu vermeiden, sollen jedoch auch nach evangelischen Kirchenordnungen im Normalfall nur geistliche Amtsträger/innen das Abendmahl leiten.. Katholischer (und orthodoxer) Glaube hält fest, dass Christus auch nach der Messe im eucharistischen Brot und Wein gegenwärtig bleibt. Die konsekrierten Gaben können daher in der Kirche aufbewahrt, verehrt und Kranken in die Wohnung gebracht werden. Für Evangelische wird das, was vom Abendmahl übrigbleibt, wieder zu gewöhnlichem Brot und Wein.. Die katholische (und orthodoxe) Kirche feiert sieben Sakramente, die evangelische Kirche erkennt nur die Taufe und das Abendmahl (Eucharistie) als Sakramente an

9 (Trauung, Konfirmation, Übertragung des geistlichen Amtes etc. sind für sie nur Segnungen, aber keine Sakramente!). Evangelische lehnen die Verehrung Marias und der Heiligen ab, weil sie befürchten, dass dadurch Gottes Ehre geschmälert wird. Katholische (und orthodoxe) Christen verehren in den Heiligen das vielfältige Wirken Gottes, der zu allen Zeiten Menschen in seinen Dienst gerufen hat. Die beiden katholischen Mariendogmen besondere Erwählung ("Erbsündefreiheit") und Vollendung Marias ("Aufnahme mit Leib und Seele in den Himmel") sind nach evangelischer Ansicht unbiblisch. Katholische Christen sehen darin eine legitime und gottgewollte Entfaltung des biblischen Glaubens.. Das rechte Verständnis der Hl. Schrift ist nach katholischer Lehre durch die ununterbrochene Glaubenstradition des Gottesvolkes und durch das kirchliche Lehramt gesichert. Evangelischer Glaube hält die Hl. Schrift allein für klar genug, um daran alle Lehren zu überprüfen (Hl. Schrift legt sich selbst aus).. Die Gemeinschaft der Kirche spielt für Katholiken eine viel wichtigere Rolle als für Evangelische. Sie ist für katholische Christen Sakrament des Heiles, d. h. sichtbares Zeichen und Werkzeug Gottes in der Welt. Neue Unterschiede: In Fragen der Ethik (z.b. Ehe, Sexualität) entfernen sich evangelische Stellungnahmen manchmal deutlich von den tradierten Normen, die früher allen Kirchen gemeinsam waren und für die katholische Kirche noch immer bestimmend sind. Trotz inhaltlicher Unterschiede lehren alle christlichen Kirchen, dass der einzelne Mensch immer verpflichtet ist, auf sein Gewissen zu hören und danach zu handeln. Weg der Ökumene ist unumkehrbar "Der Weg der Ökumene, den das Zweite Vatikanische Konzil (für die katholische Kirche, Anm. d. R.) eröffnet hat, ist unumkehrbar. Er ist eine Aufgabe, die der Herr uns gestellt hat. Wir müssen daher alles uns Mögliche tun, um die Einheit der Christen in der Wahrheit und in der Liebe zu fördern." (Papst Johannes Paul II., Brief an die deutschen Kardinäle, 22. Februar 2001) Objectius: Entendre una realitat de la cultura alemanya (la diferencia entre les dos religions y la convivència del creients): -amb la lectura de textos s -amb el -amb la discussió a classe Metodologia: Individual al X

10 1. Tipus de recursos necessaris X Documentació: Bibliografia indicada; textos s per el professor a. omultimèdia (Informàtica, audiovisuals): b. osortides de camp c. oaltres Període i dates de presentació: Es realitza al març/abril Avaluació: Es comenta els distints aspectes a classe per avaluar la comprensió del problema per part dels alumnes Distribució de Competències a desenvolupar *Desenvolupament dels dels distints realitats de la llengua de destí..* Desenvolupament de les habilitats en les relacions interpersonals i interculturals.* Desenvolupament de la sensibilitat envers contextos multiculturals. * Desenvolupament de l aprenentatge autònom i continu. Objectius en relació a la competència. Objectius en relació a les competències. Definir la priorització dels objectius en funció de les competències seleccionades. A Mostrar las diferencies entre dos societats distintes. B Treballar en, aprofitant els dels membres del C Comprovar la assimilació de la informació rebuda D Practicar la expressió oral en la llengua C Desglossament de les hores requerides per l activitat Avaluació vers els objectius establerts: Hores de preparació (professor) Buscar o idear la pràctica Adaptar-la als objectius, seqüenciació i adaptació a l assignatura Elaboració de (dossiers, bibliografia i referències, etc.) pels alumnes i elaboració per el propi docent. Avaluació Coordinació entre professors t. estimat 1 t. validat Hores d aula Exposició i planificació de l exercici als alumnes 1 Classes dirigides 2 Tutories idividual/al Exposició final

11 Debat / Seminari Hores de treball dels alumnes Recerca d informació 2 Planificació del treball i del (si és el cas). Estructuració i execució de l activitat. Preparar l avaluació Autoavaluació Elaborar el porfolio o carpeta de l alumne. Activitats d Avaluació Tipus d avaluació (Exposició oral, Treball escrit, Defensa interal) X Molt Força Poc Gens

SitemapCát Vệ Sinh Cho Mèo Me-O Hương Táo (5L) | The Flash 5 (2018) After being struck by lightning, Barry Allen wakes up from his coma to discover he's been given the power of super speed, becoming the Flash, fighting crime in Central City. | Або Такао